12 de diciembre de 2008

CABARET VOLTAIRE en Espai Escénic Brossa

Zuric, 1916.
L'esperit del Cabaret Voltaire era la transgressió i la negació. Era un teatre de l'excés. Acollia poetes, músics i artistes de tots els horitzons. Fou el centre de l'art més nou: DADA. Els manifestos de Tristan Tzara, Hugo Ball o Hueselbeck els declamaven vint persones alhora. Tot aquell que ho demanava participava de les representacions davant una assemblea enfervorida, principalment composada de burgesos i estudiants.

Amb Pau Bou, Xavier Llorens, Isabel Núñez-Castro, Arnau Puig i Albert Riballo.

Del 16 de enero al 15 de febrero de 2009

1 comentario:

Luis dijo...

Mataría por volver a vivir otro Cabaret Voltaire exacto a este, donde a pesar de no estar muy seguro de ser necesariamente la intención de la obra, nunca en mi vida me había reído tanto, jamás, y de largo. Creía que me daba un ataque, este tipo de situaciones tensas (teatro, arte) y contenido absurdo me hace estallar como un demente.